L'àvia Rosa

No té res a veure amb la costura, però en realitat sí: ho té tot a veure... Són aquestes petites troballes que et transporten a altres temps, olors, imatges... Sensacions que et remeten a altres moments de la teva vida, qui sap si més o menys feliços... probablement només diferents i, de fet, igual d'importants.

Tanta història per explicar-vos que fa unes setmanes se'ns va acabar el detergent... ¿? Vaig anar a comprar-ne i no vaig trobar la marca que compro habitualment. Com que no tenia temps d'anar a cap altre lloc en vaig comprar un altre i llestos. La sorpresa va venir després, en obrir la rentadora i sentir aquella olor tan coneguda... una olor que he portat al damunt milers de vegades i que de seguida vaig reconèixer: l'olor que feia la roba a ca l'àvia Rosa i l'avi Sebastià! Quin moment... quants records i quina nostàlgia, no dic que de temps millors, però sí de moments únics i irrepetibles.

L'àvia Rosa és la primera persona que vaig veure enfilar una agulla... cosia i cosia i cosia. Feia vores de pantalons, bates per l'estiu, bosses pel pà, faldilles, vestits... una mica de tot. I llavors ho trobava tan normal que no ho veia important. Alguna vegada havia arribat a enfilar una agulla i cosir alguna cosa, recordo un estiu que vaig cosir un tros de roba que hi havia per allà llençat i em vaig fer un molt qüestionable top amb una borla de llana que vaig improvisar ràpidament... l'avi n'estava tant orgullós que ens va fer una foto a mi i a la meva soferta cosina ;) ... ull a la meva cara de circumstàncies. Però no m'ho tingueu en compte, eren els 90... i ja sabem el mal que van fer a la moda.

Hi penso molt en l'àvia, gairebé cada vegada que m'envolto de fils, cintes, agulles, bobines, biaix, folre, tisores, roba de vichy... i sé que posaria el crit al cel si veiés que cuso sense didal!