dimecres, 29 d’agost de 2012

Bosseta pels berenars!

Avui m'he animat a fer una cosa que feia molt de temps que volia fer, però com que sempre em penso que tot és més complicat del que sembla... acabo trigant mesos a atrevir-m'hi! Un gran error, ja ho sé... Bé, de fet i per no faltar a la veritat, he de dir que m'hi va animar la Susanna de Vadenens ahir mentre parlàvem...


He fet una bossa pel berenar per l'Ïu, bé, en realitat era una prova i l'he fet amb uns retalls bastant petits, fet que ha provocat que acabés sortint una bossa més petita del que és habitual. Però ja m'està bé, no volia malgastar tela per si no sortia bé... M'he ajudat d'una guia que apareix en un llibre d'Aranzi Aronzo que em va regalar la Tietalau (així tot junt i dit molt fort és com ho diu l'Ïu)


També ha sigut la primera vegada que he fet un apliqué amb fliselina termoadhesiva i amb aquest punt zig-zag tan curt... i sí, també em pensava que era més difícil o que alguna força superior m'impediria fer-ho correctament, ja sabeu com n'és de recargolada la ment humana... i si no ho sabíeu, ara ja ho sabeu!


I per acabar de personalitzar la bosseta, hi he brodat el seu nom!


Apa, us deixo una foto del model posant i m'en vaig a fer més apliqués, que m'hi he enganxat, hehehe!



Bona nit!

PD. Gràcies Susanna, gràcies Tietalau!

dilluns, 27 d’agost de 2012

Més bosses per dinars!

Aquestes són les últimes bosses per dinars que he fet. D'això ja en fa dies, però com que no són exactament iguals que la primera em feia gràcia compartir els petits canvis que hi he fet.

Lunchbag pel Gerard: sòbria i elegant... com ha de ser ;) La fa anar gairebé cada dia, per posar els tentempiés i l'entrepà que pren a la fàbrica. També en vaig fer una pel Dídac, que va marxar al juliol als EEUU... Li vaig fer amb la mateixa tela i li vaig afegir una carmanyola amb funda tèrmica per més seguretat, ja sabeu la fama de greixoses que tenen les hamburgueses allí...



i les de la Blanca i la meva germana Georgina... La de la Blanca, que espero que hagi omplert d'especialitats noruegues en els seus, segur, innombrables picnics per gaudir dels paratges noruegs, és la verda i duu una carmanyola a joc! La de la Ponx, que espero que li faci servei en les seves interminables excursions per trobar i catalogar 'bitxos' i plantes és la de color taronja i també duu una carmanyola a joc!



El Gerard me la va demanar especialment per anar a treballar i no m'hi podia negar, em va fer il.lusió que un home com ell, fet i dret, i que no necessita mai xuminades d'aquest tipus en volgués una... La de la Ponx és el regal del Sant i les de la Blanca i el Dídac són el regal de comiat perquè han marxat uns mesos fora, una a treballar (diu) i l'altre a estudiar (d'aquest últim m'ho crec...).

Aquesta vegada no he utilitzat hule, sinó una tela plastificada, és més agradable al tacte i no fa tanta olor com l'hule. Tot i que aquest tipus de teles són bastant més cares, la negra en concret em va costar més del doble que l'hule normal. Una altra diferència és que aquesta vegada he cosit el velcro, no n'he utilitzat d'adhesiu... ja us vaig dir que em fa la impressió que deu quedar més fort. I aquesta vegada també he fet les vores de dalt, queda més polit.

Bé, espero que en gaudiu i que us acompanyin en moltes excursions... i si teniu propostes de millora, seran benvingudes!

diumenge, 26 d’agost de 2012

Quan deia desconnectada...

... en realitat volia dir súper-desconnectada! Tantes coses que volia fer aquest estiu i no estic fent res, bé, estic intentant sobreviure a aquest **** de canícula que sembla que no s'hagi d'acabar mai! Però no ens podem queixar, que avui sembla que no fa tanta calor i almenys corre una mica d'aire.

Com va l'estiu? Suposo i espero que el vostre hagi sigut més productiu que el meu... no he fet res, apart d'acumular més teles i històries noves per cosir. O sigui que més que teles el que se m'acumula és la feina! ;)

He fet ben poques coses des que vaig aparcar la màquina, us aniré fent un resum de les cosetes que vaig cosir l'últim trimestre de curs: necessers per les companyes de feina, algunes bosses de dinars, un porta-bolquers pel bolso, un necesser per les joguines de l'Ïu i alguna altra cosa que he fet.

Com veieu, no m'he estressat massa aquest estiu, però això sí: he llegit molt, que era una cosa que feia temps que volia recuperar. Com que tot no es pot tenir, estic força contenta :D

Ara potser ja és hora que em vagi posant les piles, tinc un parell de coses per fer amb deadline, i no molt ample, i a més m'han fet un parell d'encàrrecs!!! Visca!!!

Apa, ara sí: ens anem llegint!

Per cert que he reciclat un vell facebook que no feia anar per res... si em voleu afegir només heu de buscar Coses Cosides: http://www.facebook.com/coses.cosides

Una abraçada!