dijous, 22 de novembre de 2012

He tapissat!!!

Mira, m'ha agafat per aquí i ha sigut un dit i fet, aquestes coses que no passen mai...

Ahir mentre tornava en tren de Barcelona se'm va acudir retapissar la banqueta del piano que estava més aviat feta caldo. Resulta que és un dels llocs predilectes de la Mitxi i la Burri (les nostres gates) i així com mai havien rascat res, absolutament res, doncs mira, aquesta banqueta els va fer gràcia. Vaig acabar deixant de fer-la anar, bàsicament quan vaig veure que no tenia temps de seguir amb el piano (que tinc intenció de reprendre quan tingui una mica més de temps... no sé, quan em jubili??! T_T) i estava tan i tan rascada que al final la vaig desar al garatge, perquè, francament, feia lleig i em posava de mala lluna.

Doncs ahir, potser inspirada per la faringitis galopant que em va envair el diumenge ja de bon matí ¬¬, se'm va acudir que no havia de ser massa difícil retapissar-la. I pel que es veu ja ho vaig acabar de decidir tot en aquell mateix moment, la roba plastificada que faria anar, etc. etc.... saps quan penses que vols fer una cosa, però estàs cansada, mocosa, amb ganes d'arribar a casa, beure't alguna cosa calenta i mirar una estona la tele... i després et poses a fer qualsevol altra cosa en comptes de descansar?


Separem la part del seient de la banqueta, no perdeu els cargols ;) :


Treiem totes les grapes del tapissat anterior, jo ho vaig fer amb un tornavís plà molt petit.


Dobleguem la tela a les quatre cantonades i les assegurem amb una grapa per fixar com anirà la tela de manera definitiva i poder treballar tranquil.lament:


I anem fent... tibeu bé perquè no faci bossa a cap lloc.


Després d'haver grapat tota la tela, encara hi vaig afegir una cinta negra trenada (d'aquelles de motxilla) i també la vaig grapar resseguint tot el marge, per assegurar encara una mica més.


Et voilà... no és la bomba, però té una altra cara... l'únic és que no sé on posar-la pel cony de gats...

Aquí la banqueta i al fons... no cal que us ho digui, no?


Només vaig necessitar:
- roba plastificada (la suficient com per forrar la banqueta i grapar-la per dins)
- un tornavís plà molt fi per treure les cinquanta-mil grapes del tapissat antic (quina bogeria!)
- unes tenalles
- una grapadora
- grapes
- un martellet, per si alguna grapa li havia costat d'entrar, que normalment no...

Apa, doncs, si teniu alguna cosa a casa tan feta caldo com aquesta banqueta, que sapigueu que la podeu tenir com nova en poc temps i invertint-hi no massa diners... a veure, no és un resultat professional, però l'altra opció eren les escombraries, de manera que no està malament...

Per cert, sé que no em passejo molt per la resta de blocs, abans ho feia més, però en aquests moments tinc més aviat poc temps per dedicar a aquestes cosetes, per això us agraeixo molt els vostres comentaris... moltes gràcies!!! Jo també us segueixo en la mesura del que puc!

Una abraçada!

dilluns, 12 de novembre de 2012

Estem al novembre...

... i, francament, encara queda molt per Nadal!!!

Però els centres comercials ja comencen a bombardejar-nos amb la decoració, joguines i tot un munt d'històries (la majoria súper innecessàries) que representa que seran imprescindibles per celebrar un Nadal com déu mana, hehe...

I aquí deixo de despotricar, perquè justament us vull parlar d'un parell d'idees súper-xules que m'ha enviat una companya de feina amb qui vaig coincidir l'any passat en un cole, la Mine. Es tracta d'una mateixa idea però desenvolupada de dues maneres diferents: un arbre de Nadal de feltre i diferents 'adornos' per decorar-lo... quina és la gràcia? Que és pels més petits de la casa!!!





També us dic una cosa perquè ja m'ho veig venir... encara que us escarrasseu a fer-li el millor i més complet arbre de feltre, no us penseu que deixaran de jugar amb les figuretes del pessebre, d'escampar el verdet pel menjador o de canviar les boles de l'arbre de Nadal de lloc,... no us feu il.lusions que és un arbre de feltre, miracles a Lourdes ;)

Apa, ja us podeu posar a treballar!

Un petó!

diumenge, 11 de novembre de 2012

Ja ha passat la Castanyada...

... Tots Sants i tot el que havia de passar, que no ha sigut poc!

Hem tingut una Castanyada una mica mogudeta a casa aquest any per tants i tan diversos motius, que no m'hi esplaiaré aquí... però al final ho hem acabat salvant, és el que té la família, que t'ajuda a suavitzar les asprors de la vida... ai, la famiiiiglia!!!

Us deixo un recull del millor d'aquestes setmanes.

Benvinguda a la tardor...


buscant fulles, castanyes, aglans, móres i tot el que trobéssim per Prades...






Decoració de tardor... o sigui: carbasses de colors ;)


El primer conjunt de devantal, mocador i bosseta per la Júlia! Quina castanyera més guapa :D


Ben embolicat...


Conjunt per un company de la classe de l'Ïu (m'encanta aquesta roba de floretes)



Intentant cosir amb el nen sota l'aixella (literalment). Li encanten els fils de colors... per això mai trobo el que necessito quan ho vaig a buscar...


Dia 31, castanyada a l'escola. Torrem les castanyes...


i marxem cap al cole, ben caracteritzats per a l'ocasió!


Fent panellets!


Els terribles panellets-coca d'aquest any...


La tieta ja els fa en plan professional!


Voici els castanyers més guapos de la comarca... què dic de la comarca, de la província!!!