Tovalloletes per l'Ïu

O com ell diria: 'pa l'Ïu'...

La Mari (que no es diu Mari, però em deixa que li digui així) em va donar un tros de tovallola blanca. D'allí en podien sortir tres tovalloletes de cara, però vaig decidir fer-ne dues un pèl més grans 'pa l'Ïu'. Primer vaig pensar de rematar la vora amb tela d'aquella que vaig fer anar pel seu cobrellit, la Barnslig d'Ikea, però fa unes setmanes vaig trobar un biaix xulíssim a la merceria on compro normalment i és el que he acabat utilitzant.

De fet només he acabat una de les tovalloles, la que he rematat amb biaix carbassa: 

L'altra durà biaix verd però encara l'he de començar... per tot allò d'embastar que em fa tanta mandra i tal...

Apa doncs... me'n vaig a embastar :P

Hay novedades en el frente!

Ha nascut la Júlia i estic súper súper súper emocionada! No puc esperar a veure-la! A ella i als papàs (hehe). Demà hi passarem un moment abans d'anar a l'últim dia del curset de ganxet que fen a Tarragona! Per cert que podríem allargar una miqueta el curset... a mi se m'ha fet curt!

Una de les coses que tinc més ganes de fer és una funda de ganxet per tasses, em fa la impressió que després no la faré anar massa ¬¬, però és molt graciosa i sembla taaaaaaaan fàcil! N'he vist en diversos llocs, però aquesta és molt xula.

És el problema de tenir internet... que la cosa no s'acaba mai! No et deixa temps per crear, t'atrofia el cervell perquè en comptes de dedicar aquest temps a pensar i experimentar, ens dediquem a mirar el que han fet els altres, però per altra banda... quines coses més xules que s'hi poden trobar! És la paradoxa de la vida moderna, volem ser originals, però també ho volem fer tot... i no es pot.

Bé, me'n vaig a dormir que demà serà un dia súper intens: esmorzar amb la Blanca, barbacoa al cole, coneixerem la Júlia (!), farem una mica de ganxet... i a retiro! Sort que tenim uns dies per descansar... ;)

Nao... Òscar... moltes felicitats!!! Sóc la amiga més feliç del món!!! Un petonàs!

Avui que és Sant Jordi

... he cosit la veta de la senyera, que no és una cosa espectacular, però em feia gràcia dir-ho.

Ha sigut un Sant Jordi diferent perquè el Gerard anava de tarda, però pel matí hem demanat permís a l'escola bressol per portar-hi l'Ïu una mica més tard i hem fet una mica de Sant Jordi exprés: hem anat a veure les paradetes, li hem comprat un conte i hem esmorzat junts!

He vist que això del ganxet està més de moda que mai... a la residència on treballa la meva mare: http://www.fpbadia.org/ca/inici els avis en els tallers de manualitats, han preparat una rosa de feltre i ganxet per tots els treballadors de la residència i ells, clar, n'han quedat encantats!

Per cert, que m'estic enganxant (mai millor dit) als cabdells: de cotó, de llana, del que sigui!!! Només em faltava això! Trobo contínuament fils que m'agraden per fer colls, gorros, bufandes... tot coses senzilletes al meu abast (crec) però que poden quedar xules... ja us ho faré saber si m'hi poso en sèrio amb alguna cosa, que ara per ara vaig bastant de bòlit.

Apa, que passeu una bona diada de Sant Jordi!

Evolució amigurumis i casament Míriam!

He estat una mica desapareguda, ja ho sé...

El divendres vaig assistir al segon dia del curset d'amigurumis i la cosa ja va prenent una forma més com... d'amigurumi, hehe... val a dir que he fet una mica de trampa, perquè estat practicant amb un fil i una agulla més gruixuts i vaig un pèl més ràpid del que anava amb l'agulla més prima.

Del quadradet verd que vaig fer n'ha sortit un conillet una mica ortopèdic, però què hi farem pobre, cadascú és com és, hehe...

I el projecte final, que és l'amigurumi, també va a bon ritme. No em pensava que arribés a fer un amigurumi havent après a fer ganxet fa una setmana, però ja ens ho van dir que no era difícil. Divendres vaig començar amb un altre fil i dissabte al matí vaig acabar la peça principal... bé, em falta tancar-la que no sé com és fa. I sembla que té la forma que ha de tenir! Em falta per fer les orelles, les potes i la cua... i ja estarà llest!

Ahir vam anar al casament de la meva cosina Míriam i em va fer gràcia el pentinat que portava, duia una mitja melena amb una estrella de ganxet!!! Quina gràcia, us en penjo una foto que va fer una amiga seva, mireu que guapa que anava!

Míriam, Enric: moltes felicitats! Us desitgem el millor i a veure si aviat tenim un cosinet per l'Ïu, hehehe...

Curset d'amigurumis... day #1

Avui era el dia!!! Que quin dia? Com que quin dia? Doncs el primer dia del curset d'Amigurumis! Que no us ho havíeu apuntat a l'agenda? Aaaaixxx...

Les ganxetes s'ho han currat molt! Ens han preparat uns kits xulíssims amb tot el material necessari per fer un amigurumi o, com en el meu cas, per fer els primers passos en el món del ganxet! (Perdoneu la qualitat de la foto, però és que tinc la càmera desapareguda i només em queda el mòbil per documentar el dia a dia...)

Doncs sí, m'ho he passat molt bé! M'ho he passat... ganxet! I he patit una mica, però gràcies a la paciència de les ganxetes, sobretot de la Maria la cosa ha anat prenent forma... una forma així indefinida, estranya... però única, haha, em sembla que sóc amb diferència l'última de la classe!

Per cert, què passa quan anem a Andorra? Que ens hi trobem a algú... Què passa quan anem a l'Ikea? (ja sigui el de Badalona, el de l'Hospitalet o el de... Barakaldo) Doncs que també ens hi trobem algú! I què passa quan t'apuntes a un curset d'amigurumis a Tarragona!!!?? No cal que us ho digui, oi Elena?

PD. Encara no he decidit què faré amb aquest rectangle de punts impossibles i tan remono que m'ha quedat!

L'àvia Rosa

No té res a veure amb la costura, però en realitat sí: ho té tot a veure... Són aquestes petites troballes que et transporten a altres temps, olors, imatges... Sensacions que et remeten a altres moments de la teva vida, qui sap si més o menys feliços... probablement només diferents i, de fet, igual d'importants.

Tanta història per explicar-vos que fa unes setmanes se'ns va acabar el detergent... ¿? Vaig anar a comprar-ne i no vaig trobar la marca que compro habitualment. Com que no tenia temps d'anar a cap altre lloc en vaig comprar un altre i llestos. La sorpresa va venir després, en obrir la rentadora i sentir aquella olor tan coneguda... una olor que he portat al damunt milers de vegades i que de seguida vaig reconèixer: l'olor que feia la roba a ca l'àvia Rosa i l'avi Sebastià! Quin moment... quants records i quina nostàlgia, no dic que de temps millors, però sí de moments únics i irrepetibles.

L'àvia Rosa és la primera persona que vaig veure enfilar una agulla... cosia i cosia i cosia. Feia vores de pantalons, bates per l'estiu, bosses pel pà, faldilles, vestits... una mica de tot. I llavors ho trobava tan normal que no ho veia important. Alguna vegada havia arribat a enfilar una agulla i cosir alguna cosa, recordo un estiu que vaig cosir un tros de roba que hi havia per allà llençat i em vaig fer un molt qüestionable top amb una borla de llana que vaig improvisar ràpidament... l'avi n'estava tant orgullós que ens va fer una foto a mi i a la meva soferta cosina ;) ... ull a la meva cara de circumstàncies. Però no m'ho tingueu en compte, eren els 90... i ja sabem el mal que van fer a la moda.

Hi penso molt en l'àvia, gairebé cada vegada que m'envolto de fils, cintes, agulles, bobines, biaix, folre, tisores, roba de vichy... i sé que posaria el crit al cel si veiés que cuso sense didal!

Curset d'amigurumis!

Estic súper-emocionada perquè m'he apuntat a un curset d'amigurumis... d'amigu...què? Hehe, ja coneixeu els japonesos i la dèria que tenen per posar noms impossibles a tot tipus de ninotets graciosos. Doncs amigurumis és el nom que donen a aquests ninotets fets de ganxet.

Em sembla que vaig trobar el curs al bloc d'agulles de cap, però no ho recordo, si us hi animeu, cliqueu en aquest enllaç, no us talleu, que no en sabreu menys que jo...

El curs l'organitzen les tecletes i hi participen les mestres ganxetes, hehe... no en tinc ni idea, però segur que n'aprenc alguna cosa!

I quina emoció!!!

Samarreta customitzada...

...d'una manera molt senzilla.

Seguint aquest tutorial d'una noia que es diu Maia: http://patchworkreando.blogspot.com.es/ he customitzat la meva primera samarreta! Està molt ben explicat, us el recomano, i a més és molt fàcil i ràpid de fer!

He fet el dibuix de la silueta d'un gat en un paper i l'he retallat. N'he dibuixat el contorn sobre la roba i també he deixat un marge d'1,5 cm aprox.

He posat el gatet damunt la roba (amb la samarreta al revés) assegurant-la amb agulles de cap i l'he cosit amb la màquina:

Li he donat la volta a la samarreta i he retallat a uns 3 mm del cosit:

Et voilà:

Ara que l'he enllestit veig que:

1. com sempre, ho he fet massa ràpid. Hauré d'anar a comprar una mica de paciència, que no me'n queda gaire...

2. el gat m'hagués agradat un pèl més amunt...

3. necessito trobar robes de colorins, que les que tinc són molt soses per fer coses per nens!

Crafty ladies'night!

El títol ho diu tot! Vetllada estupenda i productiva amb la Whitey: pizza i coc casolans, la peli i les crispetes de rigor i després...

1. Hem improvisat uns porta-espelmes amb reixa metàl·lica de corral, filferro i un pot de vidre de iogur! De moment n'hem fet dos (no teníem tanta gana per buidar més pots de iogur... i això que eren de xocolata!!!) però en farem uns quants més per guarnir els sopars d'estiu sota la morera... Només hem necessitat unes tenalles per tallar i modelar el filferro, és fàcil i ràpid!

2. I després encara hem tingut esma (i això que eren quarts de dues de la nit... ai, aquest jovent!) per agafar l'agulla! La Blanca ha fet dos titelles de dit: un pingüí i un gatet monissíssims per l'Ïu i jo he improvisat un mocador pel cap amb una tela molt xula i que té molts i molts anys! He agafat un mocador de castellers de model, l'he embastat i l'he cosit amb la màquina i apa... a lluïr-lo!

Bé... que acabeu de passar una bona Setmana Santa, com heu vist la meva no ha sigut massa productiva ni a nivell acadèmic ni de costura, però he descansat força i he compartit molts moments fantàstics amb gent fantàstica! Demà descansarem i prepararem la setmana, que ja sabeu el què passa amb les tornades!

Bona tornada!

Cobrellit reversible

Tot i que només el fem anar per una cara...

Aprofito que us acabo de parlar de la coixinera de l'Ïu i reprenc el tema de la roba de llit... dec estar inspirada avui!

Fa uns mesos vaig trobar un 'resto' d'una roba molt suau al mercat de Tarragona i se'm va acudir que li podia fer un cobrellit a l'Ïu amb la mateixa roba que li vaig fer el coixí i que ja he anomenat per aquí en alguna ocasió: la tela Barnslig, d'Ikea.

Em vaig inspirar en un cobrellit que li vam comprar a l'Ïu de la col.lecció del 2008 de Sal de Coco (Mireu la secció 'Blues' a http://www.saldecoco.es/2008/catalogo08.pdf) i que m'encanta... que té unes senefes cosides de dalt a baix del cobrellit.

Primer vaig embastar i cosir a màquina les tires de tela a la roba. En comptes de cosir-hi amb un fil blanc o d'un sol color, vaig combinar el verd, el blau, el groc i el vermell a l'hora de cosir les franges de tela, però a les fotos dubto que es vegi massa...

Després vaig cosir la guata (que encara no sé com es diu en català) a l'altra cara del cobrellit: 

No vaig cosir-la en línies rectes perquè no volia passar per damunt dels animalets, o sigui que ho vaig fer vorejant-los en la mesura del possible. A l'hora de cosir la guata, vaig reforçar el repunt amb cotó per la part de dins, per no cosir la guata directament, no sé com es fa en realitat però em va semblar una bona solució... 

Per acabar només vaig haver de cosir les dues cares del cobrellit per la part de dins deixant una petita obertura. Li vaig donar la volta i vaig acabar de cosir a mà.

I ja està, va ser força fàcil de fer, de fet ho vaig fer aprofitant la baixa quan em van treure les angines. El més pesat per mi és embastar i treure l'embasta... m'avorreix soberanameeeent, però és necessari, ho sé.

Aquí el cobrellit acabat i col.locat!!!

Un coixí de colors vius per l'Ïu

Va ser la temporada que l'Ïu plorava més per la nit i moltes nits feia cap al nostre llit... acabàvem dormint amb el seu culet preciós davant de la cara o ens despertàvem amb un dels seus peuets encantadors dins de l'ull... bé, ja sabeu les postures impossibles que adopten aquests marrecs quan dormen...

Doncs el fet és que se'm va acudir fer-li una coixinera per quan dormís amb nosaltres i vaig pensar en aquella tela que vaig comprar a l'Ikea, la Barnslig, que li havia comprat originàriament per fer les seves cortines... et voilà:

El vaig fer seguint el model d'una coixinera de l'Ikea, perquè són les coixineres que fem anar i les trobo força pràctiques, en comptes de llacets, com tenien antigament, tenen una mena de solapa que fa que el coixí no surti...

Va ser una de les primeres coses que vaig fer, però crec que amb aquest coixí va començar la dèria... és tan fàcil i acabes tan ràpid que t'adones que en realitat això de cosir no és tan difícil... jejeje...

La música

és indispensable en la majoria d'accions que duc a terme durant el dia, entre les quals hi ha submergir-me entre fils i retalls per mirar de fer alguna cosa amb cara i ulls.

El meu petit racó de cosir també té banda sonora, una banda sonora molt particular. És la banda sonora composada per una multitud de canals de la freqüència modulada que es transformen en tot tipus de música gràcies a un petit transistor heredat del papa, que em fa companyia sempre que cuso alguna cosa. M'ho prenc com un regal avui que hagués estat el seu aniversari.

However distant don't keep us apart
(Woman, John Lennon)

Missya