Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tovallola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tovallola. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de desembre del 2013

Discs de lactància reutilitzables

Ahir m'hi vaig posar, vaig improvisar uns discs de lactància amb cotó i tovallola. No són exactament com els dels tutorials que vaig trobar per internet, però vaig decidir fer-ne uns quants de prova amb el que tenia a casa... et voilà!


Aquests dos parells són un pèl més petits que els discs de lactància que venen a les farmàcies...



... la resta són de la mateixa mida.






Són molt fàcils de fer, jo de fet he anat per feina i no m'hi he entretingut massa.

Si em van bé en faré més... tot això que m'estalvio tu! I a més són més alegres (una característica molt important en els discs de lactància, ho sé xDDD) i ecològics!

Una altra cosa que sempre he volgut provar, tant amb l'Ïu com ara amb el Guerau, és de fer bolquers de tela, però és una de les coses que sempre he acabat deixant de banda, i això sí que ha de ser la bomba, una mica més incòmode al principi, però sembla que en pic t'hi acostumes van bé, que l'estalvi és (d'això no cal convèncer ningú) exagerat i que a més és molt més ecològic (malgrat el debat que hi ha amb tot el tema a l'hora de rentar-los... que si gastes en aigua i detergent, etc).

:*

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Tovallola per l'escola

Vaig una mica tard, ja ho sé. Però ja sabeu el que diuen de quien mucho abarca, o sigui que no m'ho tingueu en compte.

El fet és que feia dies que em rondava pel cap de fer-li una tovallola pel cole a l'Ïu, perquè la que vam portar a principis de curs era massa gran i arrastrava pel terra.

Com que fa poc vam comprar tovalloles noves i les petites gairebé no les fem anar, vaig decidir costumitzar-ne una amb una tela molt xula que em va regalar la meva amiga Noe.

Hi vaig cosir una tira d'aquesta tela i vaig aprofitar un retall per fer el penjador. També em vaig engrescar a posar-hi el nom amb una aplicació, tot i que no hi vaig posar fliselina, només ho vaig cosir pel voltant amb punt de setí (es diu així, no?). A veure si aguanta...





Ha quedat força bé, tot i que era la primera vegada que feia aplicacions tant petites amb punt de setí i m'he tornat una mica carrinclona, m'han donat força feina! Sort que té un nom curt, hehe...

Apa, que tingueu una bona setmana!

:***

dimecres, 3 d’octubre del 2012

El meu segon encàrrec!

I valtros us preguntareu: i el primer encàrrec? Doncs encara no l'he pogut entregar, per això no l'he publicat!!! Aquesta setmana posaré fil a l'agulla...

Aquest segon encàrrec que em van fer em va fer una il.lusió especial per qui m'ho demanava, algú amb qui he passat tantes hores que va acabar esdevenint com de la família, però que en realitat era el meu cap de la feina, hehe...

Doncs bé, fa uns dies em va preguntar si podia fer 'un detallet' per un naixement i, mirant una mica les teles que tenia a casa i després d'una excursió a Ribes i Casals, em va acabar encarregant un conjunt complet de tovallola gran, tovallola petita, arrullo i bosseta per la muda.


El joc de tovalloles (una de dutxa i una de lavabo):


 La bosseta i l'arrullo:


Aquesta tela em va agradar tant quan la vaig trobar que vaig pensar especialment en aquest encàrrec. És un gènere de punt molt suau i elàstic, ideal per un nadó!


I tot ben embolicat per a l'ocasió!


He deixat una mica de lloc a l'etiqueta per si hi volien posar un missatge.


Espero que els agradi i que els faci servei!

Ahir vaig trucar per preguntar com havia anat i m'han dit que encara no ha nascut... serà del club dels de les 42 setmanes!!! És que s'hi estan tan bé a dins!

Ens anem llegint...

dissabte, 28 d’abril del 2012

Tovalloletes per l'Ïu

O com ell diria: 'pa l'Ïu'...

La Mari (que no es diu Mari, però em deixa que li digui així) em va donar un tros de tovallola blanca. D'allí en podien sortir tres tovalloletes de cara, però vaig decidir fer-ne dues un pèl més grans 'pa l'Ïu'. Primer vaig pensar de rematar la vora amb tela d'aquella que vaig fer anar pel seu cobrellit, la Barnslig d'Ikea, però fa unes setmanes vaig trobar un biaix xulíssim a la merceria on compro normalment i és el que he acabat utilitzant.

De fet només he acabat una de les tovalloles, la que he rematat amb biaix carbassa: 



L'altra durà biaix verd però encara l'he de començar... per tot allò d'embastar que em fa tanta mandra i tal...


Apa doncs... me'n vaig a embastar :P

divendres, 23 de març del 2012

Set d'"arrullo" i tovallola per la Júlia!

L'Òscar i la Noe estan a punt de tenir una nena: la Júlia... bé, tècnicament és la Noe qui està a punt de tenir-la, hehehe...

Doncs bé, fa uns mesos se'm va acudir fer-li un set de tovallola i "arrullo" (que, com heu pogut observar, encara no sé com es diu en català). Vam anar a buscar la roba a Barcelona, no recordo el nom dels magatzems, són molt coneguts. Vaig triar uns tons força neutres, em sembla que encara no sabíem que era una nena i com que de seguida em va agradar una tela en concret (molt suau, similar a una micro-pana) amb un estampat en grisos, ocre i una mica de vermell, vaig decidir combinar la roba amb colors diferents però que combinessin. Va ajudar molt el fet que fossin colors molt neutres, crec que va ser una bona decisió.


L'"arrullo"... suau, suau!


La tovallola (no em va semblar que la roba de tovallola fos tan suau com podria haver estat, però vaja, la propera vegada ja m'hi miraré més, potser és que encara sóc molt novata, hehe):


L'"arrullo" i la tovallola acabats:


Els vaig fer un pèl més grans que els que venen a les botigues, perquè trobo que els fan petits, és una cosa que utilitzes bastant i no només els primers tres mesos i al final s'acaben quedant petits. L'únic que em fa patir és que els posin a la rentadora i es desmuntin o algo... hahaha, quina confiança en mi mateixa, eh? Crec que va ser el primer projecte una mica 'com Déu mana' que vaig fer, per això la por a que no estigués ben cosit o rematat o el què sigui. A més, vaig patir una mica al cosir els extrems superiors perquè volia que quedessin arrodonits (que fa més maco) i en algun moment em semblava que no quedava prou polit, però vaja... al final no va quedar del tot malament.

Tenim tantes ganes de conèixer la Júlia i ja queda poc!!! Visca la Júlia, viscaaa!!!