El meu segon encàrrec!

I valtros us preguntareu: i el primer encàrrec? Doncs encara no l'he pogut entregar, per això no l'he publicat!!! Aquesta setmana posaré fil a l'agulla...

Aquest segon encàrrec que em van fer em va fer una il.lusió especial per qui m'ho demanava, algú amb qui he passat tantes hores que va acabar esdevenint com de la família, però que en realitat era el meu cap de la feina, hehe...

Doncs bé, fa uns dies em va preguntar si podia fer 'un detallet' per un naixement i, mirant una mica les teles que tenia a casa i després d'una excursió a Ribes i Casals, em va acabar encarregant un conjunt complet de tovallola gran, tovallola petita, arrullo i bosseta per la muda.

El joc de tovalloles (una de dutxa i una de lavabo):

 La bosseta i l'arrullo:

Aquesta tela em va agradar tant quan la vaig trobar que vaig pensar especialment en aquest encàrrec. És un gènere de punt molt suau i elàstic, ideal per un nadó!

I tot ben embolicat per a l'ocasió!

He deixat una mica de lloc a l'etiqueta per si hi volien posar un missatge.

Espero que els agradi i que els faci servei!

Ahir vaig trucar per preguntar com havia anat i m'han dit que encara no ha nascut... serà del club dels de les 42 setmanes!!! És que s'hi estan tan bé a dins!

Ens anem llegint...

Bossetes pel berenar i pel canvi de muda

És el que he estat fent aquests dies... no sé si us sona allò de la tornada a l'escola... ;)

Us deixo unes quantes fotografies de les bossetes... Les del berenar fan 23x30 aprox. i duen cordill. Les del canvi de muda són més grans, fan 30x40 aprox. i en comptes de cordill, duen goma elàstica i una ansa.

Bossetes pel berenar:

Bossetes pel canvi de muda (me n'he quedat una de les dels colorins per l'Ïu, tot i que la blava també m'agrada molt, però com que de tela blava encara me n'ha sobrat, alguna cosa li faré!).

Conjunt 'Feria de Abril', bosseta per berenar i pel canvi de muda. Tot i que es poden adquirir per separat:

Si voleu estar al corrent del que faig d'una manera més ràpida podeu buscar 'Coses Cosides' al Facebook.

I si us voleu posar en contacte amb mi, ja ho sabeu: cosescosides@gmail.com.

Ens anem llegint!

Bosseta pels berenars!

Avui m'he animat a fer una cosa que feia molt de temps que volia fer, però com que sempre em penso que tot és més complicat del que sembla... acabo trigant mesos a atrevir-m'hi! Un gran error, ja ho sé... Bé, de fet i per no faltar a la veritat, he de dir que m'hi va animar la Susanna de Vadenens ahir mentre parlàvem...

He fet una bossa pel berenar per l'Ïu, bé, en realitat era una prova i l'he fet amb uns retalls bastant petits, fet que ha provocat que acabés sortint una bossa més petita del que és habitual. Però ja m'està bé, no volia malgastar tela per si no sortia bé... M'he ajudat d'una guia que apareix en un llibre d'Aranzi Aronzo que em va regalar la Tietalau (així tot junt i dit molt fort és com ho diu l'Ïu)

També ha sigut la primera vegada que he fet un apliqué amb fliselina termoadhesiva i amb aquest punt zig-zag tan curt... i sí, també em pensava que era més difícil o que alguna força superior m'impediria fer-ho correctament, ja sabeu com n'és de recargolada la ment humana... i si no ho sabíeu, ara ja ho sabeu!

I per acabar de personalitzar la bosseta, hi he brodat el seu nom!

Apa, us deixo una foto del model posant i m'en vaig a fer més apliqués, que m'hi he enganxat, hehehe!

Bona nit!

PD. Gràcies Susanna, gràcies Tietalau!

Més bosses per dinars!

Aquestes són les últimes bosses per dinars que he fet. D'això ja en fa dies, però com que no són exactament iguals que la primera em feia gràcia compartir els petits canvis que hi he fet.

Lunchbag pel Gerard: sòbria i elegant... com ha de ser ;) La fa anar gairebé cada dia, per posar els tentempiés i l'entrepà que pren a la fàbrica. També en vaig fer una pel Dídac, que va marxar al juliol als EEUU... Li vaig fer amb la mateixa tela i li vaig afegir una carmanyola amb funda tèrmica per més seguretat, ja sabeu la fama de greixoses que tenen les hamburgueses allí...

i les de la Blanca i la meva germana Georgina... La de la Blanca, que espero que hagi omplert d'especialitats noruegues en els seus, segur, innombrables picnics per gaudir dels paratges noruegs, és la verda i duu una carmanyola a joc! La de la Ponx, que espero que li faci servei en les seves interminables excursions per trobar i catalogar 'bitxos' i plantes és la de color taronja i també duu una carmanyola a joc!

El Gerard me la va demanar especialment per anar a treballar i no m'hi podia negar, em va fer il.lusió que un home com ell, fet i dret, i que no necessita mai xuminades d'aquest tipus en volgués una... La de la Ponx és el regal del Sant i les de la Blanca i el Dídac són el regal de comiat perquè han marxat uns mesos fora, una a treballar (diu) i l'altre a estudiar (d'aquest últim m'ho crec...).

Aquesta vegada no he utilitzat hule, sinó una tela plastificada, és més agradable al tacte i no fa tanta olor com l'hule. Tot i que aquest tipus de teles són bastant més cares, la negra en concret em va costar més del doble que l'hule normal. Una altra diferència és que aquesta vegada he cosit el velcro, no n'he utilitzat d'adhesiu... ja us vaig dir que em fa la impressió que deu quedar més fort. I aquesta vegada també he fet les vores de dalt, queda més polit.

Bé, espero que en gaudiu i que us acompanyin en moltes excursions... i si teniu propostes de millora, seran benvingudes!

Res especial...

però sí necessari, és el que estic fent ara. Fa uns mesos vaig fer una bossa i em va quedar pendent cosir-hi el biaix per dins perquè quedés una mica més polit. Fa mandra fer aquestes coses... però la faig anar bastant aquesta bossa i ara començava a esfilagarsar-se (que és una paraula que no sé si existeix fora de casa ma mare, però allí sí, hehe) i em sabia greu, de manera que he posat fil a l'agulla i l'he embastat. Així també vaig practicant, que és del que es tracta.

Aquesta és la bossa que vaig fer, és molt senzilla de fer, però clar, era la primera que feia. Em pensava que no aguantaria massa i el fet és que la faig anar bastant i algun dia ha anat bastant carregada. Suposo que també deu influir el fet que la folrés per dins, suposo que ha quedat més forta...

Li vaig afegir una butxaca interior amb cremallera per posar-hi les claus o el mòbil.

I el que he fet avui, que ha sigut cosir el biaix per dins:

I, per avui,... eso es todo amigos!

Que passeu un bon dilluns de primavera!