Tovalloletes per l'Ïu

O com ell diria: 'pa l'Ïu'...

La Mari (que no es diu Mari, però em deixa que li digui així) em va donar un tros de tovallola blanca. D'allí en podien sortir tres tovalloletes de cara, però vaig decidir fer-ne dues un pèl més grans 'pa l'Ïu'. Primer vaig pensar de rematar la vora amb tela d'aquella que vaig fer anar pel seu cobrellit, la Barnslig d'Ikea, però fa unes setmanes vaig trobar un biaix xulíssim a la merceria on compro normalment i és el que he acabat utilitzant.

De fet només he acabat una de les tovalloles, la que he rematat amb biaix carbassa: 

L'altra durà biaix verd però encara l'he de començar... per tot allò d'embastar que em fa tanta mandra i tal...

Apa doncs... me'n vaig a embastar :P

Hay novedades en el frente!

Ha nascut la Júlia i estic súper súper súper emocionada! No puc esperar a veure-la! A ella i als papàs (hehe). Demà hi passarem un moment abans d'anar a l'últim dia del curset de ganxet que fen a Tarragona! Per cert que podríem allargar una miqueta el curset... a mi se m'ha fet curt!

Una de les coses que tinc més ganes de fer és una funda de ganxet per tasses, em fa la impressió que després no la faré anar massa ¬¬, però és molt graciosa i sembla taaaaaaaan fàcil! N'he vist en diversos llocs, però aquesta és molt xula.

És el problema de tenir internet... que la cosa no s'acaba mai! No et deixa temps per crear, t'atrofia el cervell perquè en comptes de dedicar aquest temps a pensar i experimentar, ens dediquem a mirar el que han fet els altres, però per altra banda... quines coses més xules que s'hi poden trobar! És la paradoxa de la vida moderna, volem ser originals, però també ho volem fer tot... i no es pot.

Bé, me'n vaig a dormir que demà serà un dia súper intens: esmorzar amb la Blanca, barbacoa al cole, coneixerem la Júlia (!), farem una mica de ganxet... i a retiro! Sort que tenim uns dies per descansar... ;)

Nao... Òscar... moltes felicitats!!! Sóc la amiga més feliç del món!!! Un petonàs!

Avui que és Sant Jordi

... he cosit la veta de la senyera, que no és una cosa espectacular, però em feia gràcia dir-ho.

Ha sigut un Sant Jordi diferent perquè el Gerard anava de tarda, però pel matí hem demanat permís a l'escola bressol per portar-hi l'Ïu una mica més tard i hem fet una mica de Sant Jordi exprés: hem anat a veure les paradetes, li hem comprat un conte i hem esmorzat junts!

He vist que això del ganxet està més de moda que mai... a la residència on treballa la meva mare: http://www.fpbadia.org/ca/inici els avis en els tallers de manualitats, han preparat una rosa de feltre i ganxet per tots els treballadors de la residència i ells, clar, n'han quedat encantats!

Per cert, que m'estic enganxant (mai millor dit) als cabdells: de cotó, de llana, del que sigui!!! Només em faltava això! Trobo contínuament fils que m'agraden per fer colls, gorros, bufandes... tot coses senzilletes al meu abast (crec) però que poden quedar xules... ja us ho faré saber si m'hi poso en sèrio amb alguna cosa, que ara per ara vaig bastant de bòlit.

Apa, que passeu una bona diada de Sant Jordi!

Evolució amigurumis i casament Míriam!

He estat una mica desapareguda, ja ho sé...

El divendres vaig assistir al segon dia del curset d'amigurumis i la cosa ja va prenent una forma més com... d'amigurumi, hehe... val a dir que he fet una mica de trampa, perquè estat practicant amb un fil i una agulla més gruixuts i vaig un pèl més ràpid del que anava amb l'agulla més prima.

Del quadradet verd que vaig fer n'ha sortit un conillet una mica ortopèdic, però què hi farem pobre, cadascú és com és, hehe...

I el projecte final, que és l'amigurumi, també va a bon ritme. No em pensava que arribés a fer un amigurumi havent après a fer ganxet fa una setmana, però ja ens ho van dir que no era difícil. Divendres vaig començar amb un altre fil i dissabte al matí vaig acabar la peça principal... bé, em falta tancar-la que no sé com és fa. I sembla que té la forma que ha de tenir! Em falta per fer les orelles, les potes i la cua... i ja estarà llest!

Ahir vam anar al casament de la meva cosina Míriam i em va fer gràcia el pentinat que portava, duia una mitja melena amb una estrella de ganxet!!! Quina gràcia, us en penjo una foto que va fer una amiga seva, mireu que guapa que anava!

Míriam, Enric: moltes felicitats! Us desitgem el millor i a veure si aviat tenim un cosinet per l'Ïu, hehehe...

Curset d'amigurumis... day #1

Avui era el dia!!! Que quin dia? Com que quin dia? Doncs el primer dia del curset d'Amigurumis! Que no us ho havíeu apuntat a l'agenda? Aaaaixxx...

Les ganxetes s'ho han currat molt! Ens han preparat uns kits xulíssims amb tot el material necessari per fer un amigurumi o, com en el meu cas, per fer els primers passos en el món del ganxet! (Perdoneu la qualitat de la foto, però és que tinc la càmera desapareguda i només em queda el mòbil per documentar el dia a dia...)

Doncs sí, m'ho he passat molt bé! M'ho he passat... ganxet! I he patit una mica, però gràcies a la paciència de les ganxetes, sobretot de la Maria la cosa ha anat prenent forma... una forma així indefinida, estranya... però única, haha, em sembla que sóc amb diferència l'última de la classe!

Per cert, què passa quan anem a Andorra? Que ens hi trobem a algú... Què passa quan anem a l'Ikea? (ja sigui el de Badalona, el de l'Hospitalet o el de... Barakaldo) Doncs que també ens hi trobem algú! I què passa quan t'apuntes a un curset d'amigurumis a Tarragona!!!?? No cal que us ho digui, oi Elena?

PD. Encara no he decidit què faré amb aquest rectangle de punts impossibles i tan remono que m'ha quedat!

L'àvia Rosa

No té res a veure amb la costura, però en realitat sí: ho té tot a veure... Són aquestes petites troballes que et transporten a altres temps, olors, imatges... Sensacions que et remeten a altres moments de la teva vida, qui sap si més o menys feliços... probablement només diferents i, de fet, igual d'importants.

Tanta història per explicar-vos que fa unes setmanes se'ns va acabar el detergent... ¿? Vaig anar a comprar-ne i no vaig trobar la marca que compro habitualment. Com que no tenia temps d'anar a cap altre lloc en vaig comprar un altre i llestos. La sorpresa va venir després, en obrir la rentadora i sentir aquella olor tan coneguda... una olor que he portat al damunt milers de vegades i que de seguida vaig reconèixer: l'olor que feia la roba a ca l'àvia Rosa i l'avi Sebastià! Quin moment... quants records i quina nostàlgia, no dic que de temps millors, però sí de moments únics i irrepetibles.

L'àvia Rosa és la primera persona que vaig veure enfilar una agulla... cosia i cosia i cosia. Feia vores de pantalons, bates per l'estiu, bosses pel pà, faldilles, vestits... una mica de tot. I llavors ho trobava tan normal que no ho veia important. Alguna vegada havia arribat a enfilar una agulla i cosir alguna cosa, recordo un estiu que vaig cosir un tros de roba que hi havia per allà llençat i em vaig fer un molt qüestionable top amb una borla de llana que vaig improvisar ràpidament... l'avi n'estava tant orgullós que ens va fer una foto a mi i a la meva soferta cosina ;) ... ull a la meva cara de circumstàncies. Però no m'ho tingueu en compte, eren els 90... i ja sabem el mal que van fer a la moda.

Hi penso molt en l'àvia, gairebé cada vegada que m'envolto de fils, cintes, agulles, bobines, biaix, folre, tisores, roba de vichy... i sé que posaria el crit al cel si veiés que cuso sense didal!

Curset d'amigurumis!

Estic súper-emocionada perquè m'he apuntat a un curset d'amigurumis... d'amigu...què? Hehe, ja coneixeu els japonesos i la dèria que tenen per posar noms impossibles a tot tipus de ninotets graciosos. Doncs amigurumis és el nom que donen a aquests ninotets fets de ganxet.

Em sembla que vaig trobar el curs al bloc d'agulles de cap, però no ho recordo, si us hi animeu, cliqueu en aquest enllaç, no us talleu, que no en sabreu menys que jo...

El curs l'organitzen les tecletes i hi participen les mestres ganxetes, hehe... no en tinc ni idea, però segur que n'aprenc alguna cosa!

I quina emoció!!!