diumenge, 18 de març de 2012

Lunch bag

Doncs sí, com ja us devíeu imaginar... començarem la casa per la teulada! Us explicaré l'últim que he fet, la lunch bag de què us parlava en el post anterior, bàsicament perquè tinc les fotos més a l'abast que la resta... Quan les recuperi totes ja les aniré penjant de mica en mica... o potser me les guardo per períodes de sequera creativa, hehe...

Doncs vaig decidir fer una bossa-sac-dígue-li-com-vulguis per portar carmanyoles, l'entrepà, fruita, usw perquè tenia un sobrant important d'hule. Era un sobrant important, però no prou important com per transformar-lo en una bossa gran. Vaig comprar un metre d'hule per la tauleta del menjador de l'Ïu (un altre dia us explicaré com en vaig fer un tapet a mida, perquè és molt fàcil i súper-pràctic!) i en va quedar un bon tros. I rebuscant per google images 'manualidades hule', 'bolso hule', etc... vaig trobar moltes idees i la que em va fer més gràcia va ser aquesta. Suposo que es deu a que ara dino un parell de dies de carmanyola...

En vaig trobar de diferents tipus, més senzilles i més sofisticades, amb o sense anses o cinta per portar-la a l'espatlla, amb velcro o cintes per lligar-la (què poc pràctic que trobo això del llacet...), però com ja us he comentat la que em va fer més gràcia va ser "la del McDonald's", sempre m'han cridat l'atenció aquestes bosses. Tenia l'hule bastant just per fer la bossa però el vaig poder allargar per fer un estoig pels coberts! Aquí us en deixo un parell de fotos.



Aquesta bossa és extremadament senzilla de fer, només vaig haver de tallar cinc rectangles d'hule (dos de 35x25, dos de 35x12 pels costats i un de 25x12 per la part de sota). Els vaig cosir pel darrera i li vaig donar la volta per l'obertura que hi queda. La part de dalt la vaig tallar amb unes tisores dentades, és un petit detall però queda curiós. Pel tancament em vaig decidir pel velcro adhesiu, sóc una ferma defensora del cosit, que aguanta molt, però últimament he vist que hi ha molta gent que utilitza el velcro adhesiu i suposo que és perquè deu anar bé, de manera que m'he decidit a provar-lo... sempre sóc a temps de cosir-hi velcro normal. El velcro és negre perquè li he encarregat al Gerard, que havia de baixar al poble, i ell ha decidit que havia de ser negre, hahaha, i la veritat és que potser m'agrada més que si n'hi hagués posat de blanc... ai, els homes, tenen cops amagats!

L'estoig el vaig fer amb l'últim retall que em quedava de 58x26 aprox.. Vaig doblegar-lo per la meitat 'a lo largo' per tal que em quedés un rectangle de 58x23 i el vaig cosir del revés. El vaig girar i vaig cosir els extrems per tal que no es veiés la part de dins. Llavors només vaig haver de calcular l'espai que necessitaria pels coberts. Vaig cosir la part de baix (que fa uns 12 cm) i llestos. I sí, el velcro és el mateix.

Aviat n'hauré de fer un altre per regalar, però aquell probablement estarà un pèl més treballat... anses, butxaques... no sé, alguna cosa farem.

La veritat és que no em fa la impressió que hagi de ser la bossa més pràctica del món, sobretot perquè ara mateix faig anar una d'aquelles Valira que són tan còmodes, però vaja, ja us ho diré d'aquí uns dies, m'agradaria provar-la abans d'emetre un judici... i, a més, fa tants anys que n'hagués volgut una! Són tan trendy! He he...

Apa doncs, si teniu alguna altra idea per fer amb hule dieu-m'ho, m'ha agradat treballar-lo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada