Hule, hule!!!

És tot un món això de l'hule! Ahir en vam anar a comprar uns quants retalls per practicar una mica més. He de fer una bossa per les carmanyoles de Laponx, un sac per l'entrepà pel Gerard i el que es presenti... ah, i el més important i urgent: una bosseta per anar a comprar peix, que estarà molt bo, però l'olor la segueixo trobant vomitiva... hehehe, qui ho diria que tenia un avi del Serrallo ;)

Aquests són els hules que vam comprar ahir, n'hi ha algun que us inspiri per fer alguna cosa? Laponx, te'n agrada algun?! El de ratlles fosc és pel Gerard, però crec que en sobrarà.

Bé, ho deixo aquí, que si no no faré res...

Lunch bag

Doncs sí, com ja us devíeu imaginar... començarem la casa per la teulada! Us explicaré l'últim que he fet, la lunch bag de què us parlava en el post anterior, bàsicament perquè tinc les fotos més a l'abast que la resta... Quan les recuperi totes ja les aniré penjant de mica en mica... o potser me les guardo per períodes de sequera creativa, hehe...

Doncs vaig decidir fer una bossa-sac-dígue-li-com-vulguis per portar carmanyoles, l'entrepà, fruita, usw perquè tenia un sobrant important d'hule. Era un sobrant important, però no prou important com per transformar-lo en una bossa gran. Vaig comprar un metre d'hule per la tauleta del menjador de l'Ïu (un altre dia us explicaré com en vaig fer un tapet a mida, perquè és molt fàcil i súper-pràctic!) i en va quedar un bon tros. I rebuscant per google images 'manualidades hule', 'bolso hule', etc... vaig trobar moltes idees i la que em va fer més gràcia va ser aquesta. Suposo que es deu a que ara dino un parell de dies de carmanyola...

En vaig trobar de diferents tipus, més senzilles i més sofisticades, amb o sense anses o cinta per portar-la a l'espatlla, amb velcro o cintes per lligar-la (què poc pràctic que trobo això del llacet...), però com ja us he comentat la que em va fer més gràcia va ser "la del McDonald's", sempre m'han cridat l'atenció aquestes bosses. Tenia l'hule bastant just per fer la bossa però el vaig poder allargar per fer un estoig pels coberts! Aquí us en deixo un parell de fotos.

Aquesta bossa és extremadament senzilla de fer, només vaig haver de tallar cinc rectangles d'hule (dos de 35x25, dos de 35x12 pels costats i un de 25x12 per la part de sota). Els vaig cosir pel darrera i li vaig donar la volta per l'obertura que hi queda. La part de dalt la vaig tallar amb unes tisores dentades, és un petit detall però queda curiós. Pel tancament em vaig decidir pel velcro adhesiu, sóc una ferma defensora del cosit, que aguanta molt, però últimament he vist que hi ha molta gent que utilitza el velcro adhesiu i suposo que és perquè deu anar bé, de manera que m'he decidit a provar-lo... sempre sóc a temps de cosir-hi velcro normal. El velcro és negre perquè li he encarregat al Gerard, que havia de baixar al poble, i ell ha decidit que havia de ser negre, hahaha, i la veritat és que potser m'agrada més que si n'hi hagués posat de blanc... ai, els homes, tenen cops amagats!

L'estoig el vaig fer amb l'últim retall que em quedava de 58x26 aprox.. Vaig doblegar-lo per la meitat 'a lo largo' per tal que em quedés un rectangle de 58x23 i el vaig cosir del revés. El vaig girar i vaig cosir els extrems per tal que no es veiés la part de dins. Llavors només vaig haver de calcular l'espai que necessitaria pels coberts. Vaig cosir la part de baix (que fa uns 12 cm) i llestos. I sí, el velcro és el mateix.

Aviat n'hauré de fer un altre per regalar, però aquell probablement estarà un pèl més treballat... anses, butxaques... no sé, alguna cosa farem.

La veritat és que no em fa la impressió que hagi de ser la bossa més pràctica del món, sobretot perquè ara mateix faig anar una d'aquelles Valira que són tan còmodes, però vaja, ja us ho diré d'aquí uns dies, m'agradaria provar-la abans d'emetre un judici... i, a més, fa tants anys que n'hagués volgut una! Són tan trendy! He he...

Apa doncs, si teniu alguna altra idea per fer amb hule dieu-m'ho, m'ha agradat treballar-lo!

Embaràs

Tot va començar amb l'embaràs del meu fill, l'Ïu, de qui, sens dubte, en sentireu molt a parlar per aquí... Doncs això, em vaig quedar embarassada i vaig sentir unes ganes irreprimibles (això no sé si es pot dir Blanca, sorry!) de fer coses i coses i més coses... i què vaig fer? Doncs engrescada com estava, em vaig comprar una màquina de cosir (barateta, perquè ja em conec i dubtava que arribés a amortitzar-la a curt termini) i alguna tela que em va agradar. Bé, ara que ho penso, potser la culpa també és en part, i com sempre, de l'Ikea... perquè vaig descobrir una tela brutal, Barnslig crec que es diu, d'animalets estranys de colors molt vius. I vaig pensar: mira, ja tinc cortines.

Com ja us deveu imaginar, de cortines no en vaig fer ¬¬ i, de fet, la màquina de cosir es va quedar bastant aparcada fins fa uns mesos, potser quan l'Ïu ja tenia gairebé un any i mig... Però la veritat que en pic has començat... no pots parar! Sí: has de parar, perquè la vida segueix: has d'anar a treballar, portar el nen al cole, anar a comprar i fer altres coses d'aquestes del dia a dia. Però sí que enganxa una mica tot aquest tema de la costura...

Bé, no res, aniré penjant cosetes que vaig fent... penseu que sóc una súper-novata i que (molt greu): no tinc gens de paciència. Quan estic fent una cosa l'he d'acabar en aquell mateix moment. Ja sé que no és la millor qualitat per una persona que fa manualitats, però mira tu, ja ho aniré treballant... tot no es pot tenir en aquesta vida...

Us deixo una foto del que estic fent ara mateix, que és (ojo!) una lunch bag, una bossa per portar el dinar, l'esmorzar,... M'he inspirat en diferents blocs i tutorials de gent que, bàsicament, en sap, però al final m'he decantat per la típica bossa d'aquestes que fan anar els americans, com la que et donen al McDonald's. Només em falta enganxar-hi el velcro i ja estarà llesta... Us en deixo una foto i més endavant us explico perquè m'ha agafat per aquí...