Bossetes pel berenar i pel canvi de muda

És el que he estat fent aquests dies... no sé si us sona allò de la tornada a l'escola... ;)

Us deixo unes quantes fotografies de les bossetes... Les del berenar fan 23x30 aprox. i duen cordill. Les del canvi de muda són més grans, fan 30x40 aprox. i en comptes de cordill, duen goma elàstica i una ansa.

Bossetes pel berenar:

Bossetes pel canvi de muda (me n'he quedat una de les dels colorins per l'Ïu, tot i que la blava també m'agrada molt, però com que de tela blava encara me n'ha sobrat, alguna cosa li faré!).

Conjunt 'Feria de Abril', bosseta per berenar i pel canvi de muda. Tot i que es poden adquirir per separat:

Si voleu estar al corrent del que faig d'una manera més ràpida podeu buscar 'Coses Cosides' al Facebook.

I si us voleu posar en contacte amb mi, ja ho sabeu: cosescosides@gmail.com.

Ens anem llegint!

Bosseta pels berenars!

Avui m'he animat a fer una cosa que feia molt de temps que volia fer, però com que sempre em penso que tot és més complicat del que sembla... acabo trigant mesos a atrevir-m'hi! Un gran error, ja ho sé... Bé, de fet i per no faltar a la veritat, he de dir que m'hi va animar la Susanna de Vadenens ahir mentre parlàvem...

He fet una bossa pel berenar per l'Ïu, bé, en realitat era una prova i l'he fet amb uns retalls bastant petits, fet que ha provocat que acabés sortint una bossa més petita del que és habitual. Però ja m'està bé, no volia malgastar tela per si no sortia bé... M'he ajudat d'una guia que apareix en un llibre d'Aranzi Aronzo que em va regalar la Tietalau (així tot junt i dit molt fort és com ho diu l'Ïu)

També ha sigut la primera vegada que he fet un apliqué amb fliselina termoadhesiva i amb aquest punt zig-zag tan curt... i sí, també em pensava que era més difícil o que alguna força superior m'impediria fer-ho correctament, ja sabeu com n'és de recargolada la ment humana... i si no ho sabíeu, ara ja ho sabeu!

I per acabar de personalitzar la bosseta, hi he brodat el seu nom!

Apa, us deixo una foto del model posant i m'en vaig a fer més apliqués, que m'hi he enganxat, hehehe!

Bona nit!

PD. Gràcies Susanna, gràcies Tietalau!

Més bosses per dinars!

Aquestes són les últimes bosses per dinars que he fet. D'això ja en fa dies, però com que no són exactament iguals que la primera em feia gràcia compartir els petits canvis que hi he fet.

Lunchbag pel Gerard: sòbria i elegant... com ha de ser ;) La fa anar gairebé cada dia, per posar els tentempiés i l'entrepà que pren a la fàbrica. També en vaig fer una pel Dídac, que va marxar al juliol als EEUU... Li vaig fer amb la mateixa tela i li vaig afegir una carmanyola amb funda tèrmica per més seguretat, ja sabeu la fama de greixoses que tenen les hamburgueses allí...

i les de la Blanca i la meva germana Georgina... La de la Blanca, que espero que hagi omplert d'especialitats noruegues en els seus, segur, innombrables picnics per gaudir dels paratges noruegs, és la verda i duu una carmanyola a joc! La de la Ponx, que espero que li faci servei en les seves interminables excursions per trobar i catalogar 'bitxos' i plantes és la de color taronja i també duu una carmanyola a joc!

El Gerard me la va demanar especialment per anar a treballar i no m'hi podia negar, em va fer il.lusió que un home com ell, fet i dret, i que no necessita mai xuminades d'aquest tipus en volgués una... La de la Ponx és el regal del Sant i les de la Blanca i el Dídac són el regal de comiat perquè han marxat uns mesos fora, una a treballar (diu) i l'altre a estudiar (d'aquest últim m'ho crec...).

Aquesta vegada no he utilitzat hule, sinó una tela plastificada, és més agradable al tacte i no fa tanta olor com l'hule. Tot i que aquest tipus de teles són bastant més cares, la negra en concret em va costar més del doble que l'hule normal. Una altra diferència és que aquesta vegada he cosit el velcro, no n'he utilitzat d'adhesiu... ja us vaig dir que em fa la impressió que deu quedar més fort. I aquesta vegada també he fet les vores de dalt, queda més polit.

Bé, espero que en gaudiu i que us acompanyin en moltes excursions... i si teniu propostes de millora, seran benvingudes!

Quan deia desconnectada...

... en realitat volia dir súper-desconnectada! Tantes coses que volia fer aquest estiu i no estic fent res, bé, estic intentant sobreviure a aquest **** de canícula que sembla que no s'hagi d'acabar mai! Però no ens podem queixar, que avui sembla que no fa tanta calor i almenys corre una mica d'aire.

Com va l'estiu? Suposo i espero que el vostre hagi sigut més productiu que el meu... no he fet res, apart d'acumular més teles i històries noves per cosir. O sigui que més que teles el que se m'acumula és la feina! ;)

He fet ben poques coses des que vaig aparcar la màquina, us aniré fent un resum de les cosetes que vaig cosir l'últim trimestre de curs: necessers per les companyes de feina, algunes bosses de dinars, un porta-bolquers pel bolso, un necesser per les joguines de l'Ïu i alguna altra cosa que he fet.

Com veieu, no m'he estressat massa aquest estiu, però això sí: he llegit molt, que era una cosa que feia temps que volia recuperar. Com que tot no es pot tenir, estic força contenta :D

Ara potser ja és hora que em vagi posant les piles, tinc un parell de coses per fer amb deadline, i no molt ample, i a més m'han fet un parell d'encàrrecs!!! Visca!!!

Apa, ara sí: ens anem llegint!

Per cert que he reciclat un vell facebook que no feia anar per res... si em voleu afegir només heu de buscar Coses Cosides: http://www.facebook.com/coses.cosides

Una abraçada!

Desconnectada...

... doncs sí: final de curs, mama a temps complet, calor que comença a aixafar, mes de celebracions i trobades... però ja em posaré les piles d'aquí un parell de setmanes, no patiu, tinc mil coses per fer al cap! A veure quantes en faig, haha!

Moltes gràcies pels vostres comentaris!

Bossa pel cotxet... per fi!

Ja he acabat la bossa pel cotxet que vaig començar la setmana passada! És la primera cosa una mica més complexa que faig i Déu n'hi do... és entretingut però ha valgut la pena. La història és que fa setmanes que volia renovar la bossa del cotxet  d'estiu (de fet, si fos per mi el renovaria tot el cotxet abans que em trobi un dia sense rodes) però no sé si us he explicat que estic fent un teç i ara mateix no estic per comprar bosses pel cotxet, no sé si m'explico, hehe...

La vaig començar la setmana passada però és que no tinc massa temps lliure i el faig a estones... Aquests dies he pogut observar que no treballo massa bé sota pressió, tenia tantes ganes d'acabar-lo que he hagut de descosir un parell de coses... primer cosia i després pensava: fantàstic...

Així és com ha quedat el bolso, l'he fet amb una tela que vam comprar fa un parell de setmanes a Barcelona. Una de les coses que he fet una mica al meu gust són dues anses als laterals per penjar la bossa del cotxet, cap de les dues bosses que tenia es podien penjar així i en realitat és molt més pràctic. No he utilitzat cap patró... i així m'ha anat: cosint i descosint, hehe, m'he inspirat en les dues bosses que tenim a casa, però crec que la propera vegada buscaré un parell de patrons, m'he hagut de trencar tant el cap!

La part del davant té dues butxaques, no hi he posat cremallera perquè a les butxaques de davant no ho trobo tan pràctic. A l'esquerra la butxaca per l'aigua, a la dreta les cosetes de l'Ïu: xumet, l'arnica, les ulleres de sol,...

La part de dins l'he fet amb la mateixa tela, potser mareja una mica però la propera vegada ja m'hi fixaré més... a la part del darrera hi ha dues butxaques més (també sense cremallera), la de l'esquerra per bolquers i tovalloletes i la de la dreta per la crema de sol i la crema de (perdó) cul, hehe... A la part del davant (si us hi fixeu) hi ha una butxaqueta amb cremallera feta amb una altra tela... bàsicament perquè he fet curt!!!

Aquí el forro de dins abans de cosir-lo a l'estructura:

I el frontal, també abans de cosir-lo:

La cinta per portar la bossa a l'espatlla també l'he hagut de fer amb la tela de quadrets de color verd oliva, perquè no em quedava més tela estampada.

He posat fiselina (o fliselina o friselina ¿?) al frontal, a la part del darrera i a les butxaques... ah! i a la tapa (tapa?). Tots els complements que he utilitzat: biaix, cremalleres, etc. són marró fosc, xocolata em sembla, excepte el botó blanc i els plàstics negres de la cinta.

Encara queden un parell de detalls per polir però a la merceria on hi compro habitualment se'ls ha acabat el biaix doble de color marró xocolata... més ben dit: me l'he acabat jo, o sigui que encara no la puc donar per enllestida! Aquesta bossa es el cuento de nunca acabar!!!

Ninos tous o draps

Fa dies que no pujo res al bloc... no és que no estigui fent res, és, com sempre, el contrari. Però què us he de dir de projectes a mitges que no sàpigueu ja... oi? Ara mateix estic fent una bossa pel cotxet i tot i que vaig començar a finals de la setmana passada, com que no m'hi puc dedicar cada dia ni massa estona el dia que m'hi puc posar... doncs vaig al ritme que vaig. També estic enredada amb samarretes per l'Ïu i algunes bosses per dinars que tinc pendents...

L'altre dia vam anar (en comitiva) a Ribes i Casals, a Barcelona, i marededéusenyor, no penso tornar-hi fins després de l'estiu... no és que no vulgui és que no puc, quan hi entro embogeixo ;) Jo que no comprava teles per internet perquè em pensava que gastaria massa...

Com que no us puc ensenyar el que estic fent ara us explicaré uns mussolets que vaig fer fa uns mesos per l'Ïu i la Júlia... ja els puc penjar perquè avui li hem regalat el seu a la Júlia... per fi!

Jo els anomeno ninos tous, són ninots sense farciment, com els doudous. Quan l'Ïu era petit n'hi vam comprar un de molt xulo, els nadons se'ls posen a la cara quan volen dormir i hi ha llum. A la llarga acaba esdevenint un company de son...

Val a dir que els que estan dissenyats per nadons estan fets de teles molt suaus (mooooolt suaus!) i sense massa històries, ni botons ni altres coses que sobresurtin ni facin nosa, però amb molts colors i textures, això sí!

El primer que vaig fer és el mussol de l'esquerra, està fet amb un tipus de tela molt i molt suau que vaig comprar per fer l'"arrullo" de la Júlia, però no en conec el nom. Per fer els ulls i el bec vaig utilitzar feltre i les potes i les ales estan fetes de retalls que em quedaven. Aquest mussol també és per la Júlia!!! Va a conjunt amb l'arrullo i la tovallola, hehe...

El de la dreta és el mussol que vaig fer per l'Ïu, ja sé que ja no és un bebè-bebè, però és el MEU bebè, hehe, li agraden molt els mussols que faig amb feltre i vaig pensar que aquest li faria gràcia. I efectivament, li va agradar molt. Està fet de la mateixa manera que l'altre, però la tela vermella és d'uns retalls que em van quedar quan li vaig fer el cobrellit... també és molt suau.

Com els vaig fer?

Són molt fàcils de fer. En primer lloc vaig dibuixar sobre la tela mateix (sóc un desastre i no trobo mai temps per fer patrons... de totes maneres els perdria o no els faria anar quan els necessités) la forma del mussol, tenint en compte que perdré un centímetre aprox. en cosir les dues peces principals. Quan ja tinc les dues peces grans retallades, escullo el feltre per fer els ulls i el bec, dibuixo i retallo. Llavors trio dues teles que combinin amb la tela del cos del mussol (que combinin i que no "es matin") per fer les ales i les potes. Per les ales, retallo quatre triangles iguals, per les potes retallo amb aquesta forma característica (però se'n poden fer d'altres) tenint en compte, de nou, que perdré de mig a un centímetre quan cusi les dues peces. 

Ara ja tinc totes les peces retallades. Cosirem els ulls a una de les peces del cos del mussol. Primer la part blanca i després la part negra. Després hi cuso el bec, ben centrat!

En pic he fet això, cuso les ales. Només cal cosir dos costats dels triangles. Poso les dues peces juntes i les cuso (pel darrera, és a dir la part estampada queda a dins, no es veu). Quan he cosit i rematat els dos costats, li dono la volta a l'ala pel costat que no està cosit.

Per fer les potes seguirem el mateix procediment, només s'ha de tenir en compte que la feina és un pèl més laboriosa depenent de la forma que li volguem donar a les potes. Deixem un costat obert i quan estan cosides, les girem per aquest costat que no hem cosit.

El següent pas és crucial perquè la feina surti bé... i és que es tracta d'embastar totes les peces que falten per cosir. Jo no sóc massa amiga d'embastar, per dropa més que res, però en aquest cas és realment necessari. Damunt la cara del mussol hi hem de posar les ales i les potes calculant l'alçada a la que volem que quedin (i sobretot posant les peces de fora cap a dins, penseu que ho cosirem del revés i després tot sortirà de dins) i després ho tapem amb l'esquena del mussol (la tela del dret ha de quedar a baix, és a dir naltros hem de veure la part de darrera de la tela).

Quan està tot embastat, podem començar a cosir, tenint en compte que hem de deixar una petita obertura per poder-ho girar tot després! Normalment jo deixo l'obertura entre les potes. Quan heu acabat de cosir tot el mussol, només cal treure el fil d'embastar i girar el mussol.

Ara només queda cosir l'obertura que ha quedat a mà, de manera que no es vegi el punt i apa, ja teniu el mussol!

M'explico tan malament, que em sembla que la propera vegada que faci un  mussol, en faré una foto de cada pas...