dissabte, 9 de novembre de 2013

S'ha acabat la marató de la castanya ;)

Una castanyada de les més intenses, aquest any... hem necessitat uns dies per recuperar-nos i ara, per fi, trobo un momentet!

La setmana abans vam celebrar la Castanyada en una granja, ja us en vaig parlar. El 31 al matí els petits del cole van anar a collir castanyes al bosc (dígue-li bosc, dígue-li parc...), a la tarda ens van convidar a una festa de... "Jalauín", com diu l'Ïu. No en som massa i no perquè no ens agradin les coses noves, sinó perquè no li trobem massa el sentit... però hi anaven els seus amiguets de la llar. El dia 1 vam tenir dinar familiar a Reus, va ser aquell dia que vaig aprofitar per penjar alguns tutorials... I el dia 2 vam celebrar Tots Sants... sí, amb retard, a casa ma mare... coses de la feina!

Dia de retrobades després d'uns mesos, de delicatessen 'de la mamma', de pollastre farcit, de panellets i castanyes torrades, de violí, teclat i harmònica, de jocs i rialles i cançons, del castanyer i la castanyera més eixerits de la província... en definitiva: d'una sobretaula d'aquelles d'infart!

Les aranyetes de la mama, com que no tenia feina amb el dinar, es va entretenir a fer la decoració també... li hauria de proposar que fes un bloc potser, hehe...


Només hi falta el petitguerau ;)


Piruletes de parmesà, ametlles torrades, beul-au-vent d'amanida russa, torradetes amb sobrassada i ou de codorniu, olivetes, patatetes,... aix, el vermut!


Pollastre farcit... per fi!!!



Els panellets... fets aquell mateix matí!!! Per cert, els cagarros de xocolata els va fer l'Ïu i van tenir molt d'èxit!!! Aquest any vaig fer anar la recepta de la tieta, perquè els últims anys no m'agradava massa com em quedaven...


Els panellets de la tieta... boníssims, com sempre, em fan recular en el temps!


Música i cançons, conversa, rialles... tot allò que fa especials aquests dinars.


Nens per amunt i per avall, corrent, jugant, cantant i rient... i l'any que ve ja en tindrem quatre!!!


Hi ha pocs dinars d'aquests a l'any, en dates assenyalades, però són d'aquests dinars que es recorden.

I d'aquí no res Nadal... i potser ja serem quatre ;)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada