The ultimate atélier o com muntar un raconet per cosir sense gastar un duro...

The ultimate atélier és com va batejar la Blanca el meu atélier... ;) Cuso a l'habitació que més endavant acabarà sent la nova habitació de l'Ïu, la qual cosa vol dir que no sé on acabaré cosint en un futur proper... i precisament per això no vaig voler invertir massa diners en l'equipament. L'altra raó és que ara mateix no tinc un duro, o sigui que encara que hagués volgut... Però no passa res, això del reciclatge està súper de moda, o sigui que dec estar súper 'in', oi?

Què vol dir això? Doncs que he muntat un talleret amb mobles i altres peces que en un altre moment havíem destinat a altres usos i que estaven aparcats en un racó del garatge...

La taula és el capçal d'un llit que li guardàvem a la meva germana Laura i que finalment em va dir que no utilitzaria. Les potes són de l'Ikea, són les potes que ens van sobrar quan vam muntar l'estudi i que no vam arribar a tornar. La cadira ja la tenia...

Les estanteries estan fetes de la fusta dels laterals del mateix llit que vaig utilitzar per fer la taula, vaig forrar les lleixes amb roba de diferents colors. Aquí hi falta una estanteria un pèl més llarga que va a dalt de tot i que encara no he pogut penjar. Només vaig haver de comprar un parell d'escaires per cada lleixa.

Les teles les guardo en un verdurer que vam comprar fa 6 o 7 anys quan vam anar a viure junts el Gerard i jo, i que ja no utilitzàvem. La veritat és que això del verdurer ha sigut una cosa brutal, perquè ja ni em recordava que el teníem i és ideal... no perdó: IDEAL per guardar les teles, les tens súper a mà i trobes el que busques en un moment.

Els pots per emmagatzemar tot tipus de coses petites: botons, cintes, vetes, biaix,... són pots de conserva nets i amb el tap folrat de tela (vaig agafar la idea per internet però no recordo exactament on, la tela la vaig enganxar amb cola).

La banda sonora, com ja sabeu, la posa una ràdio que era de mon pare. I, per acabar, em vaig empescar un porta-bobines amb una planxa de porexpan (això sí que ho vaig haver de comprar) i bastonets de fusta per broquetes. Vaig folrar la planxa de porexpan (que és una cosa que surt molt barata) amb una tela i una mica de cua de rata i hi vaig clavar els bastonets a la mida desitjada i apa, qui no té porta-bobines és perquè no vol ;)

I aquí és on faig les poques coses que faig... però ves que no hagi de fer ampliacions un dia, muahahaha!