dilluns, 28 d’octubre de 2013

Estic en aquell moment

... en el qual t'adones que encara que no sigui el primer embaràs vas tan o més cansada que amb l'anterior. Que no és com si el primer embaràs m'hagués immunitzat contra el cansament... M'estic mentalitzant de moltes coses: que els caps de setmana són més per descansar que per celebrar, que potser ara ja hi ha coses que no hauria de fer, de que sí... que definitivament estic més maldestre del que ja sóc habitualment, que no sóc tan ràpida i que de fet potser tampoc no ho vull ser, que moltes coses que abans em motivaven ara més aviat m'atabalen i de moltes altres coses... I he de reconèixer que costa una mica d'acceptar tot això, però ja queda menys i la tardor, aquest temps més de recolliment, potser també hi ajuda.

Ha estat una setmana estranya: amb un dia de vaga escolar entremig, molt de sol, algunes trobades, coc i piruletes, truita, xips de moniato i nuggets casolans, un parell d'incursions al parc, en Jack Gebrat i en Nemo i la Dori, temps per descansar i la primera celebració de la castanyada a una granja-escola!















I ara... tornem-hi, que no ha estat res ;)

4 comentaris:

  1. Ui i tant que no ha estat res!!! Primer de tot moltíssimes felicitats per l'embaràs i de mica en mica s'omple la pica.

    Anna MP

    ResponElimina
  2. Ànims i endavant amb l'embaràs !!! Moltes felicitats !!!

    ResponElimina
  3. Muns! quines fotos més boniques! m'agraden molt! ànims! a mi també em va passar amb l'embaràs de'n Pol (el segon!)... però te n'ensurts! ; - ) una abraçada! Montse de lesmiliunaidees.blogspot.com

    ResponElimina
  4. Gràaaacies... rebo la vostra energia, hehehe. Una abraçada!!!

    ResponElimina