Un any de moltes coses...

però la més important: un any com a mare de dos nens, de germà gran i germà petit, de fer malabarismes amb els horaris de l'escola i la llar, de descobrir que per molt bé que intentis de fer les coses de vegades n'hi ha que se t'escapen del control (i que encara no ho hagi après...), de corredisses al matí per arribar al cole a l'hora, d'habituar-se a la nova rutina (que mai ho acaba de ser)...

(...)

Fins aquí l'entrada que vaig començar a escriure el 2 de desembre de l'any passat i que va quedar guardada com a esborrany. I a partir d'aquí l'entrada, la mateixa, però que reprenc gairebé tres mesos després per una raó de pes... bé, més aviat, de nòmina. I és que després de molts anys a la borsa d'ensenyament, per fi m'han cridat. I en tres mesos ja estic fent la meva segona substitució, que no sé quan durarà, però per ara tinc feina.

I ara sí que hi ha lio a casa... acollida matinal, imprevistos, canvi de cadiretes del cotxe,... res que no sapigueu, oi?

Disculpeu, doncs, la meva absència i que no hagi pogut dedicar algun moment a actualitzar el bloc. He fet alguna coseta en aquests tres mesos, de tant en tant l'aniré actualitzant perquè he tingut alguns encàrrecs i un parell de projectes molt xulos.

Us deixo amb una de les ronyoneres que vaig fer al desembre. Aquesta va ser per regalar i per a mi va ser molt especial perquè la vaig fer per una professora del meu departament que em va fer un canvi de classe. No n'hi ha per tant, direu... però aquest canvi em va permetre anar a la cantata del festival de nadal de l'Ïu! El primer festival de nadal de l'Ïu, perquè l'any passat no hi va poder assistir i jo no hi hagués pogut anar. El Guerau havia nascut el dia abans i l'Ïu, per tot un seguit d'esdeveniments molt "divertits" que no explicaré aquí, no va anar a l'escola.

Així doncs, se'm va acudir fer-li un detallet a aquesta professora... tothom no et canvia una classe així com així ;)

El cap de setmana ja és aprop... que el gaudiu!