El dia s'escurça i es nota, però malgrat tot sembla que començo a tenir una mica més de temps per mi... El Guerau ha començat la llar, només pels matins, i l'Ïu ja va a P4. Marededéusenyor, i sembla que va ser ahir.
Ha estat un estiu d'una acusada sequera costurera, de manera que no és que tingui gaires coses per ensenyar-vos. Ara, a més, apart de tots els projectes que volia fer durant l'estiu, s'hi afegeixen els que se m'han acudit aquests dos últims mesos... sort que no he tingut temps gairebé ni per pensar, hehe.
El primer cap de setmana d'octubre vam rebre la visita d'uns amics de Tàrrega que feia molt de temps que no vèiem... parlant amb la Vaniiinza de com el tinc d'abandonat el bloc, vaig decidir recuperar-lo el més aviat possible. De manera que dedico la meva tornada a aquesta gent de la terra ferma i a les bones estones que ens van regalar aquest cap de setmana...
Van arribar com els reis... carregats de coses boniques: el regal de naixement del Guerau... què bonica! ens encanta!
Un sabonet artesanal d'espígol que ve de la Val d'Aran,
cava i unes galetetes de mantega (i farina, haha) lights, em va prometre la Vaniiinza...
I alguns dels moments...
Ens veurem aviat o haurem d'esperar mig any més!?
;)
Quina ilu el retrobament amb els amics!
ResponEliminai quins regals tan dolços i bonics!
Ja tenim ganes de veure cosetes teves!
Ai sí Cristina!!! I jo ja tinc ganes de tornar-me a enredar amb fils i agulles i de llegir tot el que feu... crec que mai havia estat taaan desconnectada, hehe... :D
ResponElimina