Com que he rebut el mateix premi tres vegades en un lapse de menys d'una setmana entenc que puc fer només una entrada...
Les respostes a les preguntes:
1. Per què vas decidir fer un blog?
Aquesta és una bona pregunta i no sé molt bé com contestar-la. Sé que feia molt de temps que em rondava pel cap però no trobava mai una excusa per poder començar-ne un, fins que vaig començar a cosir. Una de les coses que em frenava era que un blog requereix un manteniment mínim i sempre hi ha temporades que no acabes de trobar el moment per actualitzar-lo... no m'agrada començar coses i deixar-les a mitges. Però vaja, faig el què puc.
2. Va costar trobar el nom?
Gens!!! Perquè quan algú em preguntava què feia, jo no sabia com dir-ho i sempre deia: 'doncs cuso... faig coses cosides' i no sé si va ser la sonoritat de l'expressió o el què, però crec que vaig tenir nom força abans de decidir començar el blog.
3. L'actualitzes sovint, quant temps hi dediques?
Aquesta és fàcil: el que puc, hehe. Fa un parell de mesos he acabat un màster i torno a tenir més temps per dedicar-hi, però també és veritat que estic a unes tres setmanes de tenir un altre nen i segurament hauré de fer un altre parèntesi fins que torni a agafar el ritme... ja us ho faré saber ;)
4. Què esperes del blog?
Idees, feedback, conèixer gent nova, aprendre tècniques i disciplines noves, no ho sé... què es pot esperar d'un blog?
5. T'ha passat alguna anècdota amb el blog?
No en recordo cap ara mateix...
6. A què dediques el teu temps lliure?
A tot una mica, potser per això no acabo mai de saber el què vull fer... vull fer massa coses. Però des que tinc el nen, el temps lliure se'n va gairebé tot cap a ell.
7. Si preguntés a algú que et coneix, quina virtut em diria que tens?
Potser que em costa ser hipòcrita. Si veig que no agrado a algú o que no hi ha feeling o que directament s'ha de fer el paripé per quedar bé... doncs intento estalviar-me el tràngol. La vida ja és prou curta com per haver d'anar-te posant caretes...
8. I quin defecte?
Molts suposo, no ho sé. Que sóc indecisa, que no sé el què vull. Que em formo i m'informo però no m'acabo d'atrevir mai a fer el pas... Però almenys sé el que no vull, que també és important.
9. Què et fa riure?
Diria que moltes coses, però si et pares a pensar-ho... riure, riure, potser no tantes. El meu fill de tres anys em fa riure molt, el meu home també... té uns acudits i som tan diferents que de vegades et desarma... i sobretot quan ells dos interactuen.
10. I plorar?
Ara mateix el **** d'hormones em fan plorar per mil coses, però normalment no ploro tant!
11. Un consell per algú que comença?
Tenacitat, constància i gust per allò ben fet, i sobretot, sobretot, ser tu mateixa.
Tot seguit anomeno els blogs a qui redirigeixo aquest premi... no és fàcil, però s'ha de fer... som-hi!!!
Entre núvols de cotó: http://entrenuvolsdecoto.blogspot.com.es/
Bon deia!: http://bondeia.blogspot.com.es/
Drapets: http://drapets.blogspot.com.es/
Els petits retalls: http://elspetitsretalls.blogspot.com.es/
Un toc de lila: http://untocdelila.blogspot.com.es/
Kosturetes: http://kosturetes.blogspot.com.es/
Alba's sweets: http://albapmas-sweets.blogspot.com.es/
Capseta de música: http://capsetademusica.blogspot.com.es/
Qzetes: http://qzetes.blogspot.com.es/
Manetes i cosetes: http://manetesicosetes.wordpress.com/
Espiadimonis: http://tati-ayala.blogspot.com.es/
Manetes i cosetes: http://manetesicosetes.wordpress.com/
Espiadimonis: http://tati-ayala.blogspot.com.es/
Moltes gràcies de nou a Paper, roba i tisores, No em toquis les agulles i En som dues i a totes les que, malgrat l'estrés de la vida moderna, passeu una estona pel bloc a fer-me una visita!
Un petonàs!
Un petonàs!
Enhorabonaaa!! T'ho mereixes ;-o)
ResponEliminaMoltes felicitats per el premi!!!! I moltes gràcies per pensar amb el meu blog!!!! Em quedo per aquí!!!!
ResponEliminaMuaks!
Ohh moltes gràcies, per passar-te pel meu blog i per atorgar-me aquest premi! Sempre fa il·lusió que pensin en una! Ah! I felicitats a tu també per el premi! ^^
ResponEliminaUna abraçada.
Felicitats i moltes gràcies per pensar en le meu blog ! amb els remordiments que tinc de tenir-lo mig abandonat... que no tinc temps per tot !
ResponEliminaGràcies a valtros!!! Encara que faci poc que us segueixo formalment, m'encanta el que feu!!! I això del temps... em sembla que és un mal comú ;)
ResponElimina